Centre d'interrogació de Témara
Centre d'interrogatoris de Témara معتقل تمارة السري | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Presó | |||
Construït per | Direcció General de Vigilància del Territori | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Témara (Marroc) | |||
Localització | Témara | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Abdellatif Hammouchi (en) | |||
El Centre d'interrogació de Témara, també conegut com a centre secret de detenció de Témara (àrab: معتقل تمارة السري, muʿtaqal Tamāra as-sirrī) és una presó secreta per detencions extrajudicials del Marroc que es troba dins d'una zona boscosa a uns 15 quilòmetres de Rabat, Marroc. És dirigit per la Direcció General de Vigilància del Territori (DST), l'agència d'intel·ligència interna marroquina implicada en el passat i pressent de violacions de drets humans,[1] on continua arrestant, detenint i interrogant persones sospitoses de participar en activitats relacionades amb el terrorisme fora del marc legal marroquí.
Història
[modifica]El primer detingut conegut fou Mohammed Mossadegh Benkhadra en 1985 i va passar vuit anys en detenció preventiva i sense judici. I quan fou alliberat més tard en 1993, va escriure el llibre "Tazmara 234",[2] contracció de les paraules Témara i Tazmamart una altra presó popular i signe d'abús continu dels anys de plom fins a l'actualitat. Més recentment, Zakaria Moumni va afirmar que hi havia estat torturat quan va ser detingut el 2010.
Centre de detenció il·legal de la CIA
[modifica]Associated Press va informar en agost de 2010[4] que, segons diversos funcionaris estatunidencs, el govern dels Estats Units posseeix enregistraments d'àudio i vídeo de Ramzi Binalshibh, acusat de participar en atemptats de l'11 de setembre de 2001, quan era interrogat en una presó secreta. Els funcionaris dels Estats Units van dir a AP que la presó estava dirigida pels marroquins, però en gran part finançada per la CIA, i que a finals de 2002 van lliurar als marroquins la custòdia de Binalshibh i el van mantenir allà durant cinc mesos. El govern del Marroc mai ha reconegut l'existència de la instal·lació, tot i les acusacions del detingut a Guantánamo i alliberat Binyam Mohamed[5] El centre d'interrogatoris de Temara i altres que la CIA té al Marroc com a llocs de detenció secreta han estat usats durant el període posterior a l'11 de setembre del 2001.
Tortura dels detinguts
[modifica]Els membres de la DST no es consideren part de la policia judicial i, com a tal, no poden aturar i detenir sospitosos.[6] Freqüentment s'ha informat de mètodes de tortura que inclouen pallisses, la suspensió del cos en postures forçades, i amenaces de violació o abús sexual de dones familiars dels detinguts. Altres mètodes informats inclouen violació per inserció forçada d'objectes com ara ampolles a l'anus, privació de la son, cremades amb cigarrets, i la aplicació d'elèctrodes pel cos. Diverses organitzacions no governamentals com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han denunciat els informes de tortura a les instal·lacions.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Document - Morocco: Continuing abuses against individuals suspected of terrorism-related activities in Morocco». , 16-06-2010. Arxivat 11 de març 2014 a Wayback Machine.
- ↑ «Tazmara 234 محمد مصدق بن خضراء». . Arxivat 2023-04-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Politycy nie pozwolili śledczym tropić lotów CIA – Rzeczpospolita» (en polonès). Rp.pl, 17-04-2009. [Consulta: 17 juliol 2010].
- ↑ «Matt Apuzzo and Adam Goldman, "To keep program secret, CIA whisked 9/11 figures from Gitmo before court ruling," Associated Press, August 6, 2010.». .
- ↑ Sandberg, Britta «Released Guantanamo Detainee: What Did Tony Blair Know?». Der Spiegel, 23-02-2009 [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ «Morocco/Western Sahara: Torture in the "anti-terrorism" campaign - the case of Témara detention centre». , 16-06-2010. Arxivat 11 de març 2014 a Wayback Machine.
- ↑ «Moroccan MPs back probe into detention centre». Middle East Online, 16-05-2011 [Consulta: 15 abril 2012]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 6 desembre 2016].